Eix Fabra Virrei

Eix Fabra Virrei

Barcelona compta amb la millor dotació comercial de les grans capitals europees

9 de maig de 2024

  • La ciutat té més d’un miler de locals comercials per quilòmetre quadrat.
  • Gairebé el 50% de la capital catalana té un eix comercial a menys de 5 minuts caminant.
  • Barcelona destaca per la seva excel·lent oferta alimentària, encapçalada pels 39 mercats municipals.

Barcelona compta amb la millor dotació comercial de les grans capitals europees, en concret amb una densitat comercial de 1.382 locals per quilòmetre quadrat, molt superior a la de Madrid (391), París (306), Lisboa (214), Londres (144), Milà (100) i Múnic (50). Aquesta és una de les conclusions del Mapa comercial de capitals europees, impulsat pel Govern de la Generalitat a través de la Direcció General de Comerç del Departament d’Empresa i Treball, a partir d’una anàlisi de la morfologia comercial de 7 grans ciutats del continent que sumen prop de 20 milions d’habitants.

Elaborat per Eixos.cat, el Mapa comercial de capitals europees posa de manifest que Barcelona, amb més de 62.000 establiments actius, és la ciutat comercialment més densa tant en establiments actius per quilòmetre quadrat (1.127) com en nombre d'establiments actius per cada 100 habitants (3,65). Així mateix, és la ciutat amb més botigues de roba i complements (4.195) i la segona en nombre d’establiments de restauració (5.698), només per darrera de Madrid (6.797).

L’estudi ha calculat el percentatge de superfície urbana en què la població té accés a un eix comercial a menys de 5 minuts caminant (400 metres), i el resultat obtingut ha estat que el 49,1% de la trama urbana compleix amb aquest requisit d’excel·lència. De totes les ciutats estudiades, només a Barcelona la totalitat de la població té accés a un eix comercial a menys de 15 minuts caminant (1.500 metres). Madrid només compleix aquest requisit en un 60%, París en un 34% i Londres en un 23%.

En el cas de les altres ciutats analitzades, els percentatges de trama urbana amb un eix comercial a menys de cinc minuts són força més baixos: Madrid (21%), Lisboa (17,9%), París (15,3%), Londres (5%), Milà (4,7%) i Múnic (1%).

Pel que fa al nombre d’eixos comercials de primer ordre, el Mapa comercial de capitals europees constata que Madrid i Barcelona són les ciutats amb més eixos comercials de primer ordre (91 i 66 respectivament). La resta de capitals analitzades queden bastant enrere en aquest apartat: Londres (49 eixos comercials), París (40), Lisboa (33), Milà (20) i Múnic (6).

S’entén per un eix comercial de primer ordre aquell que compleix els requisits següents: a) comptar amb 40 o més actius comercials; b) comptar amb almenys el 80% d'ocupació comercial, i c) comptar amb almenys el 30% d'establiments d’oferta no quotidiana.

Pel que fa al grau d'ocupació dels locals, la ciutat de Barcelona és equivalent a la de Madrid i París, amb la diferència que Barcelona parteix d’un nombre de locals superior; totes tres ciutats es troben per sobre del llistó del 80% d'ocupació que marca allò que és saludable comercialment. En els casos de Madrid i París s’han identificat àrees cèntriques amb un trencament del continu comercial, arran de l’elevat nombre d’edificis sense baixos comercials.

En base al mix comercial, l’estudi distingeix entre diferents models urbans segons la concentració de l’oferta de productes no quotidians. Al marge de Barcelona i Madrid, on l’elevat nombre d’eixos comercials fa possible una extensa malla d’oferta comercial, s’hi veuen reflectides dues realitats: per un costat, Londres, Lisboa o París, on existeixen grans eixos comercials que ‘estenen’ l’oferta de no quotidià més enllà del centre; per l’altre, Múnic o Milà, ciutats on l’oferta de no quotidià es troba altament concentrada a la zona del centre urbà.

Les diferències entre capitals queden també manifestes pel que fa als mercats municipals. Barcelona compta amb 39 mercats municipals, molts dels quals reformats i plenament competitius. Aquesta oferta de producte fresc només és comparable en l’entorn europeu a la de Madrid (45 mercats) o Lisboa (25 mercats). Milà també té un nombre considerable de mercats municipals (21) mentre que, en la part baixa d’aquesta classificació, ciutats com Londres (8), París (5) o Múnic (4) tenen menys mercats municipals i menys establiments d’alimentació especialitzada.

En conjunt, els resultats obtinguts del Mapa confirmen que la ciutat catalana compta amb la millor dotació comercial de les grans capitals europees, pel que fa a criteris d’excel·lència i salut comercial. Així mateix, aquestes dades reforcen la candidatura de Barcelona per a què esdevingui la primera Capital Europea del Comerç de Proximitat, iniciativa recolzada, en declaració institucional, pel Govern de la Generalitat.

Un model propi de Catalunya

El Mapa comercial de capitals europees per al 2024 dona continuïtat a l’anàlisi que la Direcció General de Comerç va elaborar el 2022 sobre la salut comercial dels municipis catalans de més de 20.000 habitants. Aquesta continuïtat metodològica fa possible que els resultats mitjans per al conjunt de Catalunya es comparin també amb els obtinguts per cadascuna de les ciutats estudiades.

La morfologia comercial caracteritzada per una elevada densitat comercial no és exclusiva de la ciutat de Barcelona, sinó que es fa extensiva a tot el territori català. Els treballs elaborats els últims anys per la Direcció General de Comerç confirmen que el conjunt de les 67 ciutats catalanes de més de 20.000 habitants tenen una densitat comercial de 547 locals per quilòmetre quadrat, superior a la de totes les ciutats estudiades llevat de Barcelona.

L’estudi també recorda que 45 d’aquestes 67 ciutats tenen un o més eixos comercials de primer ordre. Un cop contrastat amb la població resident, això suposa que el conjunt del país té més eixos comercials de primer ordre per habitant que Londres, Milà o París.

Generalitat de Catalunya

Els nostres socis

Ferreteria Càndida
Dunaia Estètica Fabra
Administració de Loteria núm. 90
Patatús
Bocas & Dientes
Centre Kyomu
Librería Santos Ochoa
Carregant...
x
X